Prostodoncia, pròtesi, protètics i dentistes

Ara que vivim a l’era de les comunicacions, la informació ens arriba de tots els costats. Tant és així que avui dia el veritablement important no és estar informat sinó poder seleccionar la informació que ens arriba.
En l’àmbit de l’odontologia i en el de la pròtesi bucal, en concret, la desinformació pot portar a confusions i a errors d’interpretació que seria bo aclarir.
Sabem que la pròtesi bucal és una part de l’odontologia que tracta la reposició de les peces dentals perdudes mitjançant additaments artificials.
El seu equivalent en la traducció de l’anglès seria la prostodoncia terme d’ús una mica més difícil, però de significat més concret i clínic que el de pròtesi bucal.

D’altra banda, entendríem per pròtesi qualsevol dels additaments pròpiament dits (dents artificials) per a substituir les pèrdues dentàries.

Els professionals que s’encarreguen de dur a terme els TRACTAMENTS de pròtesi bucal o prostodoncia actualment a Espanya són, d’una banda, els estomatòlegs (estoma= boca, no estómac) o metges especialistes en estomatologia que posseeixen una llicenciatura en medicina (6 anys d’estudis universitaris) i una especialitat en estomatologia (de 2 anys de durada). I d’altra banda, els odontòlegs amb una llicenciatura o grau en odontologia (5 anys d’estudis universitaris). Tots dos títols habiliten per a exercir com a dentistes (terme genèric i popular que agrupa tots dos professionals) amb iguals deures i drets. Les seves funcions quant a la salut oral serien la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties que afecten la regió anatòmica de la boca. I quant a la prostodoncia o pròtesi bucal s’encarregarien de diagnosticar, planificar el disseny clínic, preparació, col·locació i ajust de les pròtesis a la boca del pacient. Aquesta labor es duria a terme a les clíniques dentals.

Els dentistes compten amb la col·laboració en els seus tractaments protètics del protètic dental o tècnic de laboratori, al qual abans se’l coneixia amb el desafortunat terme de mecànic dentista, denominació que hauríem d’eliminar ja que no és ni mecànic ni dentista i només es presta a confusions i desprestigi d’aquests professionals.

Per a exercir de protètic dental és necessari estar en possessió del corresponent títol de formació professional de segon grau (de 2 anys de durada).

Les seves funcions consisteixen en la fabricació, dissenyo tècnic i reparació de les pròtesis dentals seguint les indicacions del dentista. Els seus treballs s’efectuen en el laboratori dental i actuant sempre sobre models de guix o un altre material (fins i tot digital) que repliquen en la mesura del possible la dentició del pacient juntament amb les dades aportades pel dentista (impressions, registres oclusales, fotografies, color ,etc.).

Així doncs només mitjançant una estreta col·laboració de tots dos professionals, dentistes i tècnics de laboratori, cadascun assumint les seves pròpies funcions, pot assumir-se l’èxit en el tractament.